Aconseguit: 1a Mostra del Rock Mediterrani

Finalitza la 1a Mostra del Rock Mediterrani amb nota alta, molt bons concerts i bona afluència de públic. Els concerts, a més a més, van estar acompanyats d’una exposició que duia per títol Denominació d’origen del Rock Mediterrani i que va resultar tan instructiva com les converses amb Manuel Garrido “Garri” (el tapiner) qui, junt a Pep Laguarda, va fer història amb Brossa d’Ahir el 1977. D’altre fet que dóna comptes de la importància d’aquesta Mostra és la presència de qui s’està convertint en els ulls i les imatges de la música en valencià actual, Francesc Estrel·la, totalment entregat a fer conèixer la bona música i lletres que tenim acompanyades de les seves fotografies (recordàvem així els versos marquians bollirà·l mar com cassola·n forn).




Per suposat que la presentació de l’Estiu d’Òscar Briz va posar al mapa mediàtic aquesta 1a Mostra de música en valencià, i més perquè també comptà amb treballs precedents com Quart Creixent i Asincronia, que han estat guardonats tant pels premis Ovidi com pels catalans Enderrock.
Però aquestes premises es queden insignificants davant el gran concert i l’entrega del cantautor valencià, que ens va oferir un recital molt emotiu que marcava un punt i a banda en el seu camí, pel fet que comptava amb un repertori centrat en les noves cançons però també recuperava els temes més significatius de la seva carrera. Aquestes cançons primerenques del cantautor valencià han estat passades pel filtre d’aquest nou format acústic i han comptat amb la companyia de dos músics de gran categoria, Víctor Traves a les percusions i Josep Pèrez a la guitarra. I, per a arrodonir la sensació de moment únic que ens transmet aquesta mescla de bona música i bon ambient, hem d’afegir la proximitat que ofereix el corral de la casa, que et fa partícep de les emocions, asincronies i desitjos de llibertat que destil·la l’Òscar Briz.


Amanida Peiot a La Casa Cantonera from LaCasaCantonera on Vimeo.



Per acabar aquesta mostra, el grup saforenc Amanida Peiot va proporcionar un ambient ben joiós i desenfadat que va aconseguir que el públic s’entregués a la particular visió que Francesc, Josep i la resta d’agronautes de Tavernes, tenen de la música i la festa. Així, vam poder gaudir de les reminiscències als Pavesos o les versions de Siniestro Total, aquestes passades per la seva tritoradora; i tot, amb el seu ideari propi del pop gal·làctic, del qual Jaume Sisa els va doctorar. És d’aquesta manera que vam poder comprovar el que afirma la premsa d’ells, que són “Els renovadors del pop mediterrani”, “Un pas endavant de la música en valencià” i mostren un “pop lluminós que contagia el bon humor”.

No voldria cloure aquesta crònica sense agrair tots els assistents la seva companyia i la seva entrega amb els artistes convidats, i recordar que el proper any les portes de la 2a Mostra de Rock Mediterrani restaran obertes a tots aquells que estimen la bona música i en directe.

Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

3 comentarios:

  1. Benvolgut Chals. M'alegro molt que tot ho sortís bé. De fet noto que hi havia bon ambient, apart que em sembla genial que els artistes estigui molt a prop del public, ja sigui amb la calidesa d'en Briz o els vents de l'Amanida. Bon muntatge audiovisual en tots els vídeos, per cer m'ha sorprès que l'Amanaida Peiot fes una havanera, que m'ha encantat. Espero que la proxima edició el festival s'afianci, i que la llavor que heu plantat enguany, creixi molt més l'any que bé. Abraçades!

    ResponElimina
  2. Quin gran disc el BROSSA D'AHIR de Pep Laguarda.
    Et passo un post que vaig fer d'ell al juliol passat.
    http://unahistoriadelrock.blogspot.com/search/label/PEP%20LAGUARDA

    ResponElimina
  3. No sabía de la existencia de este festival. Muy interesante la crónica. Te enlazo en mi blog.

    Un saludo

    ResponElimina