Grinderman - Grinderman 2 (2010)

El 14 de setembre sortia al carrer la nova criatura de Grinderman, és a dir, Grinderman 2, el grup de Nick Cave juntament amb alguns dels seus companys dels Bad Seeds, Warren Ellis, Martyn P. Casey i Jim Sclavunos. Cal apuntar que tot i que no mostra res de nou, sí que ratifica que el senyor Cave està travessant un dels millors moments de la seva carrera, en perfecte estat de forma. No només treu discs amb els seus Bad Seeds i bandes sonores juntament amb el bad seed Warren Ellis, a aquest predicador li queda temps per continuar amb la carrera del seu grup paral·lel Grinderman, i amb nota alta.


Hi ha a qui el primer lliurament dels Grinderman li va saber una mica a broma sarcàstica, o un truc amb efectes especials per a delit d'amants del riff sense concessions, fins i tot un entreteniment entre hores d'uns Bad Seeds a l'espera de nou material. Però amb aquest nou disc no hi ha dubte, en aquesta ocasió sonen grans, sonen a un grup cohesionat, fins i tot en alguns dels seus passatges sonen molt més durs. A més el nombre de cançons són nou i de llarg minutatge, factor que influeix per a no mostrar tots els seus amagatalls a la primera escolta, és un disc que creix a poc a poc, i et va atrapant. Un altre factor destacable d'aquest nou treball és la millora i la gran capacitat de Cave per facturar unes lletres sense fissures com un autèntic artífex de la paraula. Els jocs de paraules, el fraseig i el seu tempo només funcionen en el context de cada vers en particular, la forma i el sentit del ritme és la guia, de fet la lírica dicta el flux de la música, els riffs es construeixen per adaptar-se a les paraules, i no al revés, com sol succeir.

Amb aquest segon assalt Cave i els seus han aconseguit un repertori del seu blues grinyolant i experimental pròpiament Grinderman per barrejar-lo amb la vena més soul i les estructures més pròpies dels Seeds, ... un monstre, un meravellós engendre. Des de la caòtica obertura de Mickey Mouse And The Goodbye Man, un himne a la paranoia colpejant i retorçant amb feedback de guitarra, fins al blues elèctric salvatge de Bellringer Blues, Cave contínua escrivint amb honestedat i retorçada poètica. Posaria la mà al foc que serà un dels discos de rock de l'any.


myspace | web | Mute Records 

El trailer del disco:


El nou vídeo Heathen Child:
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada