Arqueologia del Rock: Els 3 Tambors

1966
Paralel·lament al folklore patri de la copla i el flamenc, als grups clònics dels Beatles que dominaven les llistes de vendes i també al moviment de La Nova Cançó, a principis dels seixanta una nova fornada de joves sortiren amb la determinació de fer rock cantat en català, Els Dracs, Eurogrup, Els Xocs, Els Corbs, Els 4 Gats de Quico Pi de la Serra que van ser els primers en editar un disc de rock'n'roll i blues català, i Els 3 Tambors.


Els germans Jordi i Albert Batiste junt a Xavier Triadó fundaren en 1963 amb poc més de quinze anys Els 3 Tambors. Aquest grup surt producte de la subcultura Kumbaià (o de centre excursionista). moviment on grups de caire parroquial amb cures amb idees més obertes que les habituals en aquella època en l'església, intentaven conservar i transmetre la cultura popular catalana davant les restriccions culturals del règim feixista. Els 3 Tambors donaren un nova visió al rock més enllà del pop i la música Beat que només feia que imitar el canon Beatles, amb el seu folk-rock electrificat que xuclava directament de la contracultura que encapçalaven artistes com Bob Dylan, a més de ser els primers junt a Sisa en traduir-lo al català quan ningú per aquí coneixia a Dylan encara. Compartien escenari amb la gent de la Nova Cançó de forma regular: "En general els que ens venien a veure era el públic dels Setze Jutges i la majoria ens acceptava bé, encara que de vegades havia algú que es queixava." Més tard, el grup va començar a actuar al marge d'aquest circuit, però no va tenir massa relació amb les altres bandes de pop en català. "Amb qui vam tenir més relació va ser amb Los Salvajes, que una vegada em van dir que els interessava molt el que fèiem, per a mi ells eren la millor banda del moment", afirmava Jordi Batiste.
1968
En 1966 Xavier Triadó els va deixar i dues incorporacions, Josep María Farran i Gabriel Jaraba, convertiren als 3 tambors en quatre membres, amb aquesta formació continuaren fins la seva dissolució en 1968. En aquestos dos anys gravaren dos EP per al segell Belter, aquesta escassa discografia és fàcil d'entendre si tenim en compte que aquest segell era bàsic per a l'edició de la major part dels treballs dels folklòrics del flamenc i la copla. A més en aquells anys a diferència de la major part dels grups de rock coetanis, la temàtica de les cançons d'Els 3 Tambors anava més enllà, amb una reivindicació ben patent del seu dret a parlar la seva llengua, una crítica social molt intel·ligent. i un missatge anti-militarista molt ferm. El tema Cançó del noi dels cabells llargs va ser el que més va transcendir en el temps, de tots els temes de rock compostos en els seixanta, i aconseguiren vendre milers de còpies, cosa que era estrany per l'austeritat d'aquells anys i el predomini de grups sense cap mena de missatge en les seves lletres. Cal destacar la formidable adaptació Romanço del fill de viuda, del tema Tombston Blues de Bob Dylan amb lletra del poeta Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver i Sellarès, un dels dramaturgs i poetes més importants de la litaratura catalana.
Amb la seva dissolució, els membres formarien el també mític Grup de Folk junt a altres pilars bàsics del rock català com Pau Riba i Jaume Sisa, grup que pretenia ser la alternativa festiva als Setze Jutges i que centraren els seus esforços en recuperar la cançó popular catalana i adaptar al català el cançoner folk de naturalesa anglosaxona. Però aquesta ès un altra història


EP 1966:
1.Cançó del noi dels cabells llargs
2.Romanço del fill de viuda
3.S'ha parat un rellotge
4.Matí


EP 1968
1.Invitació a la sardana
2.Demá
3.Estic sol, esperante
4.En aquella hora de la tarda


Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

5 comentarios:

  1. Discos Belter nos dio cosas bastante buenas y dignas de reconocimiento. "En Aquella Hora de la Tarda" es increíble, si en aquella época hubiera habido más medios...¡Saludos!

    ResponElimina
  2. No vaig viure aquella època, però podria afirmar que mitjos hi havien, però estaven mirant cap un altre lloc.
    Salut Victor

    ResponElimina
  3. alguna opción para poder disponer de este material, al menos la versió del Tombstone blues, en mp3 (y la letra sería ya la leche), los singles valen 30 euracos si los encuentras, contesteme a mokassa@gmail.com, si es tan amable
    gracies, josé

    ResponElimina
  4. mi madre tiene los dos discos, ya se lo diré, mokassa

    ResponElimina
  5. aunque mokassa, muchas de las canciones se encuentran en "yutub". Hay programas gratuitos para pasar el sonido de los vídeos a mp3, es muy fácil.

    ResponElimina