Arqueologia del Rock: Canet Rock 1975

Amb aquesta nova secció em propose fer una mica d'arqueologia del rock català, de grups que marcaren una època però que no disposen del reconeixement que deurien, parcialment oblidats per tothom. De vegades pense que només La Nova Cançó, que tan necessària i gratificant va ser,  és tal vegada més reconeguda en certs nivells d'oficialitat (reconeixements del parlament de Catalunya als Setze Jutges per exemple). Els setanta van ser uns anys convulsos socialment i prolífics per a la música.



El festival de Canet de Mar va ser sense dubtes un dels moments més significatius dels setanta. Dotze hores de música i llibertat. Lo millor del rock català d'aquell moment. Si escoltem raonaments estrictament previsibles diríem que aquells joves, tots reunits, lluitaven contra el vell règim moribund i reclamant l'adveniment de la llibertat. Baix el meu punt de vista, que pot ser millor o pitjor que qualsevol altre, diria que si la Nova Cançó ens va alliberar la ment, el moviment cultural al voltant del rock progressiu i l'ona laietana, ens va alliberar el cos. El festival que va tindre lloc en l'any 1975 en Canet de Mar és testimoni del que dic, només teniu que veure les imatges, aquestos joves ja no lluitaven en contra del règim, el règim ja estava perdut, aquells joves lluitaven per a alliberar-se de tots els lligams culturals, tradicionals i sexuals que durant tants anys subjugaven les persones des del mateix centre de la família, només per a reclamar el que els pertanyia com a joves, el seu cos, la seva ment i el dret a ser joves.

Quanta bona música es va fer en els seixanta i els setanta, fins que va irrompre la "movida madrileña" i es va prohibir per decret utilitzar més de quatre acords. Reconec que en aquest primer article d'Arqueologia del Rock manen les imatges més que les paraules, en pròximes entregues parlaré d'altres importants moments per al rock, intentant homenatjar als protagonistes i descobrint part de la història del rock de la nostra terra.

Intro Canet Rock 1975, cançó de Ia & Batiste Imatges de l'estiu


En directe: Barcelona Traction: Lucky Guri (piano elèctric), Francis Rabassa (bateria), Jordi Clua (baix)


Iceberg -  Lying on the sand


Sisa, el dia després dels concerts interpretant El setè cel.


Final del canet rock, amb Manel Joseph, cantant, líder i fundador de la Orquesta Plateria.



Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

3 comentarios:

  1. Yo era mega fan de Iceberg y todos aquellas bandas como Iman, musica Urbana.Fue un amigo mio a Canet, era un chavalito y se fue con todos los hippies! que buena epoca!
    un abrazo

    ResponElimina
  2. Tal volta de vegades coneguem més la història del rock forana que la nostra, cal possar ambdues al mateix nivell com a mínim. Jo no vaig viure aquella època, però si que admire a tots els que participaren d'aquella època tan increïble.
    Salut Tsi

    ResponElimina
  3. Hi havia un programa infantil al UHF (avui seria TVE-2) que es deia Terra d'Escudella i que estava dedicat als infants, i que molts dels protagonistes del Canet Rock hi actuaren (vaig viure la infantesa als anys 70). I un d'ells va ser en Jaume Sisa que personalment la seva imatge em va impactar molt (portava unes ulleres de cul de got i unes grenyes molt estranyes), de fet no en vaig volguer saber res llavors, ara el reconec com a mestre. De fet la cançó com fa en plan kumabià seria imposable avui en dia, se'l menjarien viu, encara que a Amèrica en alguns festivals domèstics fa poc hi ha hagut alguna cosa semblant:

    http://elprofetaestudiant.blogspot.com/2009/12/big-group-breakfast-old-man-luedecke-la.html

    Al casal d'estiu es cantaven molt els èxits dels anys 70. Inclòs un dels components del Grup de Folc va visitar el meu poble i ens va fer un recital pels més menuts. Era en Xesco Boix, que ara el reivindica molta gent, entre ells El Petit de Cal Eril. Recordo per últim, haver vist la caòtica actuació d'en Pau Riba, on no tot eren flors i violes, sinó caos, transvestisme i destrucció. Una cosa que feta avui dia seria massa forta, el tancarien immediatament. T’animo a que ens segueixis recordant i que no defalleixis a seguir excavant en la memòria, més que res perquè no es perdi i per descobrir a molta gent que no en sap de la seva existència. Salutacions!

    ResponElimina