Son Volt - American Central Dust (2009)

Jay Farrar mai va poder imaginar que el seu col.lega de Uncle Tupelo tocaria la glòria com ho va fer, i més sent el mateix Farrar qui va abandonar els seus col.legues de Uncle Tupelo per realitzar-se com a compositor en el seu propi projecte Son Volt. Un desemparat Tweedy va agafar les restes del naufragi de Uncle Tupelo i va fabricar un successor digne amb el primer treball de Wilco "AM", la resta de la història dels nois de Tweedy ja la sabem de sobres. Però que va passar amb l'altra part?.


L'altra part va ser la que va donar l'èxit als Uncle Tupelo en els 90 amb aquells 3 excel.lents primers treballs i proclamada com la representant del nou country alternatiu (Alt.Country per als detallistes), fins i tot el títol del seu primer àlbum "No Depression" va ser utilitzada més tard com a expressió per denominar l'estil Alt.Country. Després del seu quart àlbum, el sr.Farrar va decidir que ja era hora de dur a terme el seu propi projecte, va abandonar els seus pobres nois i es va embarcar en el seu nou projecte, decidit i amb ganes de menjar-se el món.

Però no sempre les coses surten com un espera, després dels seus tres primers discos, Trace (1995), Straightaways (1997) i Wide Swing Tremolo (1998), el sr. Farrar deixa en suspensió el seu projecte el 1999, mentre el seu col.lega Tweedy recollia les mels de l'èxit. Edita llavors dos Lp's, dos Ep's i la banda sonora de la pel.lícula independent The Slaughter Rule (2002), dels directors Alex i Andrew Smith.
La sort no somriu al bo de Farrar, continua la seva carrera lluny de l'èxit encara que amb un fidel grup de seguidors tant a EU com a Europa, suposo que responent més a la nostàlgia dels Uncle Tupelo. Així arribem al seu renaixement el 2005, després de reformar tota la banda, i dels problemes legals ocasionats per aquests canvis (els antics membres es negaven a deixar el projecte, mentre Farrar creia seu el nom Son Volt). En aquesta nova etapa Jay Farrar sembla més centrat en oferir bones cançons i reforçar la seva visió particular del country alternatiu, invocant l'esperit de la tradició vist amb el prisma dels Byrds i proper a la idiosincràsia dels Flying Burrito Brothers i els Rolling Stones del Exile On Main Street.

Contractat pel segell Rounder, que es caracteritza per tenir cura de la tradició folk i blues. Gravat totalment en directe, en suport analògic en l'estudi que Jay Farrar té a St Louis, equipat amb els millors equips vintage. Un altre detall a tenir en compte és a qui ha tingut de productor, ni més ni menys que el Sr.Joe Henry, juntament amb el seu enginyer habitual Ryan Freeland, tot un luxe i garantia d'una producció acurada fins l'últim detall. Farrar es va decidir per Henry després d'haver escoltat el gran treball que va fer amb Solomon Burke en Don´t Give Up on Me. I en efecte ho aconsegueix, donant la calidesa necessària a la gravació.

Les lletres estan clarament influenciades pel moment socio-polític que es va viure el 2008 als EUA, el desànim i la decepció, juntament amb aquesta crisi que començava a treure el cap, segons explica Farrar podem trobar un punt més introspectiu amb cert alè positiu en l'horitzó.
En resum, un gran disc de Alt.Country, amb un so molt cuidat i dotze composicions a l'altura del millor material gravat per Jay Farrar en tota la seva carrera.

myspace | web | Rounder

En directe des de el Austin City Limits (2006)
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada