Reflexions i pensaments: Jeff Buckley

"La meva música és com un petit tros d'un somni amagat en la psyche. És en part un terreny relliscós i en part estructura. El terreny relliscós és important perquè les coses creixin. Alguna vegada no has tingut un d'aquestos records en què creus recordar un sabor o una sensació d'alguna cosa, potser un objecte, però el sentiment és tan estrany i imperceptible que et costa retindre'l per gaire temps? Et deixa boig per un instant. Aquesta és la meva estètica musical, només aquesta memòria efímera imperceptible. La bellesa d'això és que ara ho puc gravar en un disc o tocar-ho en directe. És totalment surrealista. És com tindre un guàrdia a la porta de la teva memòria i se suposa que no pots recordar certes coses per què només pots obtenir l'experiència completa del tot passant per sota del seu poder. Pots ser destruït o pots cicatritzar, és com morir. De tota manera, la música és l'únic que tinc. És l'únic que ha estat realment important per a mi tot el temps"

Autor: Jeff Buckley
Font: Entrevista per Aidin Vaziri per a Raygun Magazine.
02 de maig de 1994
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

  1. T'he de confessar que no conec Jeff Buckley. Pel que en dius segur que val la pena. Per fer-me una idea, em pots dir a qui s'assembla?

    ResponElimina
  2. Amb la quantitat de referències que conec se'm fa difícil dir-te semblances... La seva música està dominada pel seu estil vocal, els entesos en interpretació diuen que és d'una tècnica quasi perfecta. Pot fàcilment confundir-se amb el rock que dominava les radiofòrmules a principis dels 90, ja saps, el grunge... però la seva música no pot incloure's baix aquest moviment mediàtic, les estructures de les seves cançons i les progressions eren més complexes que tot això. Et recomano que vegis aquest video d'un article d'en Leonard Cohen de fa uns dies: http://www.noseviuresenserock.com/2010/08/leonard-cohen-songs-from-road-2010.html#more. És la versió de l'Halleluiah de Cohen. Esperat fins el segon 0:41 i ja em dius si no t'ha esborronat com toca un simple acord. La seva música és això, passió i dolor desenfrenat.
    Espero t'agradi.

    ResponElimina