Novetats 2018

header ads

Naima - ¿Buscas? (2010)

Naima acaba de publicar el seu segon àlbum, ¿Buscas?. L'àlbum compta amb 7 temes originals i dues versions, de Depeche Mode i The Smiths. Un quartet clàssic amb un so modern, que sense ser jazz-rock, ni fusió es mou dins dels paràmetres sonors purament jazz, aprofitant-se al seu favor de tots el matisos propis del gènere i apropant-lo als gustos més populars, agafant del pop i el rock algunes melodies, tonades i estructures, només el just i necessari per a cada tema.

D'aquesta manera Naima té la capacitat de treballar a diferents nivells, aconseguint que qui escolta "¿Buscas?" s'enfronte a cada tema com si fos un nou viatge, de vegades cap al nord, de la mà del nou jazz europeu encapçalat pel malauradament ausent Esbjorn Svensson, altres vegades amb sonoritats de caire més mediterrani, i sempre amb un lirisme proper a Brad Mehldau. Amb un acabat compacte i sòlid que no se difumina en cap moment del cd. La banda està formada per Manolo Valls, saxo tenor, Quique Ruiz, piano i sintetitzadors, Luis Torregrosa, bateria i Óscar Cuchillo, contrabaix. En aquesta ocasió amb la inestimable col·laboració de Mario Rossy al contrabaix.

Gravat als Millenia Estudis amb un gran tècnic com és Vicente Sabater, que a més de realitzar les tasques pròpies de producció a sabut llegir amb claredat la direcció dels Naima, enregistrant un so viu i directe sense cap pirueta efectista, captant l'essència del grup i deixant que sigui la seva música la que parle. Per a rematar la feina ben feta cal nomenar l'acabat del cd realitzat per L.E. Gràfic, amb un original disseny que a qui l'adquireix li dona la sensació de tindre una obra artesanal en les mans, amb cartró, estampats manuals i un llibret interior desplegable.


A finals dels anys 50 ja era difícil que algun jazzman composara un estàndard, semblava que ja estava tot dit, els grans clàssics de dècades anteriors ja deixaren el camí farcit de fabulosos estàndards (he de reconèixer que el meu estudi del jazz no passa dels anys 60, ignorant de mi), però no era així, mentre Coltrane fos viu, el jazz continuava viu. Amb una carrera sorprenent formant part de la big band de Dizzy Gillespie, fent història amb Miles Davis, i col·laborant amb el gran pianista Thelonious Monk, en 1959 va composar un dels temes que consagraren a Trane com a un dels gegants del jazz. Naima va ser composada per a la seva dona d'aleshores Juanita Naima Grubbs, un tema que combinava eixos grans llençols d'acords que solien impregnar les seues interpretacions amb una sensibilitat lírica sorprenent. Des de la seva eixida al 1960 per a un dels seus primers discs més influents, Giant Steps, Naima es va convertir en un estàndard del jazz.

I per que conte això?, una perquè tenia ganes de contar-li-ho a algú i aprofite a la mínima per a soltar el rotllo, i l'altra perquè m'he trobat fortuïtament amb un grup valencià amb aquest nom, i clar sabent el que sé de Trane i Naima havia de parar-me a escoltar-lo. I la veritat és que em queda una sensació veritablement agradable després de assaborir-lo. Un molt bon disc per als amants del jazz i per als que agraden de gaudir tranquil·lament del plaer d'escoltar una producció sonora cuidada i agradable.

Biografia NSVSR | myspace | Està a la venda a Milana Bonita i Cd Baby | Comboi Records

Publica un comentari a l'entrada

2 Comentaris

  1. Hola Carlos, sóc Lupe. No se si ja saps que tinc el disc ja apunt i he començat ja a vendre exemplars i també a presentar-lo. Sense anar més lluny el dimecres passat ho vaig fer el El Perello en les jornades "Sona el Perelló", en un concert prou multitudinari a l'aire lliure, que va ser un èxit. Si vols podem fer l'anunci al teu bloc, o podem esperar si vols a que vaja a la Casa Cantonera a fer la presentació, el que tu vulgues. Bé ja em dius algo! Millor em contestes al correu canta_lupe@yahoo.es

    ResponElimina