Josh Ritter - So Runs The World Away (2010)


La història de So Runs The World Away és la història d'una persona que va perdre la fe en ell mateix, un dia es va aixecar al matí i es va adonar que tot i la seva extensa carrera discogràfica, tot i les lloances de crítics i col legues i tot i el seu èxit, un enorme buit havia crescut al seu interior, i no és que estigués cremat, no era això, si no que de sobte es va veure a si mateix escrivint el mateix de sempre, de manera mecànica i sense cap passió pel seu treball, observava la imatge de la seva vida monòtona i mediocre, sense poder fer res al respecte.

Havia perdut la direcció de la seva existència, i per molt que escrivia i escrivia, tots els versos que sortien de la seva ploma no deien res, no despertaven aquest cuquet que un dia Johnny Cash i Bob Dylan van despertar en ell. Fins que un bon dia com sol passar, en meitat de la nit la inspiració va trucar a la seva finestra i no va dubtar a obrir, assegut a la vora de la banyera i llapis en mà va transcriure una història que li va sobrevenir en la seva ment de manera fortuïta, la història d'amor d'una mòmia amb l'arqueòloga que la troba ... història trista, macabra, alegre i emocional, una estranya història que li va tornar les ganes de compondre i que a més li va donar una raó per escriure.

Igual que en altres treballs de Josh Ritter, una cançó fa el paper de paleta amb què pintarà la resta del disc, en aquest cas la seva cançó "The Curse", sobre la història d'amor que us comptava, marca la direcció del treball a realitzar, en aquest cas la idea d'una arqueòloga en l'època victoriana, fa que el cantautor investigue en llibres científics de finals del segle XIX i principis del XX. Embrancats en relats d'homes a la recerca de la veritat, cerca en la qual subjau la importància del camí no del resultat final. El títol So Runs The World Away està tret del tercer acte del Hamlet de Shakerpeare.
La cançó "Another New World" parla d'un infructuós viatge a enlloc, i el narrador de "Southern Pacific", ordena els seus records mentre viatja en un tren per llocs desconeguts i salvatges. "Lantern" i "Long Shadows" estan a punt de perdre's a les valls solitaris que tots hem de caminar a vegades, mentre que "Lark" troba visions de l'univers disponible a través d'aquests telescopis que es troben en les mateixes muntanyes on les visions extàtiques sempre han tingut lloc. Mirant a través de les derives del no-res, Josh va descobrir aquestes cançons enterrades profundament. Va gravar al costat de la banda, sempre que podia a Maine en Sam Kassirer's Great North Sound Society i també una mica en els Saltlands Studio de Dawn Landes a Brooklyn. En el transcurs d'un any "Change of time" i "Rattling Locks" van créixer fins a convertir-se en el que són i "Orbital", una cançó sobre els cicles múltiples de la natura, va trobar el seu camí a través de tres versions diferents. Diverses cançons van passar per nombroses encarnacions abans de ser retocades per complet. "Folk Bloodbath", una cançó que va estar tractant d'acabar durant molt de temps, i finalment va irrompre de cop a l'estudi.

En general tot allò que Ritter i la seva banda van aprendre en "Conquests", en "So Runs The World Away" es mostra de manera més detallada, com si de sobte tota aquesta saviesa adquirida disposés d'un gran llenç on poder-lo plasmar. D'aquesta manera So Runs The World Away marca un abans i un després en la carrera de Josh Ritter, una nova etapa en què ja no serveix només amb mostrar un talent natural a l'hora de compondre, sinó també mostrar que s'estima realment la carrera que està duent a terme i per la qual ha lluitat, que es noti la passió i entrega en cada un dels minuts del minutatge del Lp, estimant a tots aquells que al seu torn més tard ho escoltaran. Un gran treball d'un dels millors compositors dels nostres dies. Un 10.


myspace | web | Escolta'l sencer

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada