Amanida Peiot - #1 (2009)


El magnífic estat de forma del rock en valencià passa inexorablement pel disc de debut d'Amanida Peiot. Guardonats per la millor cançó: "Els Terrats de la Primavera", en la darrera gala dels Premis Ovidi Montllor de la Música en Valencià 2010, aquesta amanida és l'esperit de La Casa Calba, forn de grups  com Arthur Caravan, Oliva Trencada i Remigi Palmero, que junt a altres propostes com Senior i el Cor Brutal, Òscar Briz… formen l’aliança musical que torna a donar a l'escena valenciana el pes que no tenia d'ençà els temps daurats del rock mediterrani de Pep Laguarda, Julio Bustamante i Remigi Palmero.

Amb sede oficial a Tavernes de la Valldigna, però desperdigolats pel mon, han tardat gairebé sis anys en registrar aquest primer treball. Pop mediterrani amb Laguarda, Sisa i Pau Riba en el punt de mira, denominació d'origen valenciana que pot olorar-se en cada lletra i en cada tonada del disc, aires de festa amb una crítica social molt fina i una temàtica on lo quotidià és protagonista d´històries amb un toc surrealista i d´un humor molt àcid.

Com ells afirmen: "A nivell estètic, estem més vinculats amb gent com Antònia Font, que potser et fan un vals que una rumba, o els bojos folkies Oliva Trencada. I també casen molt be amb la quotidianitat de Manel o el concepte espectacle de Pau Riba i Jaume Sisa".

El nom d´Amanida Peiot prové d'una mestra d'origen català exiliada a Mèxic un cop acabada la Guerra Civil. Aquesta mestra feia servir aquest nom artístic per les seves actuacions com contacontes en el desert de Chihuahua. Amanida Peiot són Francesc Burgos (veu i guitarres), Josep Lluís Escrivà (veu i guitarra elèctrica), Santiago Tormos (baix) i Manolo Sánchez Prinetti (bateria), amb la col·laboració de Francesc Mifsud (trompeta) Gerard Vercher (acordió i saxofó) Hugo Canet (saxofó).

Les tasques de producció ha sigut desenvolupades per Raül Vercher qui també ha participat en alguns temes amb la seua guitarra i la portada és un disseny de Daniel Olmo, en la que intel·ligentment ens mostra la idiosincràsia del grup, galàctics amb els peus a terra. 

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada