Tursun Gül - Cortados por un mismo patrón (2010)

"Solteu als nostres marits!! Allibereu als nostres fills!!" Tursun Gül avança com pot, fent equilibri amb la seua muleta, la mà esquerra en alt i amb el puny tancat marca enèrgicament cada súplica, com si la força de la seua veu pogués d'alguna manera parar aquell mal son. L'heroïna del poble Ingur, tota sola, vestida de negre, planta cara a una filera de soldats que amenacen amb fusells i tanquetes antidisturbis. Desesperada demana que li tornen al seu home i als seus quatre germans, arrestats poc després d'un sense sentit de sang, mort i destrucció a càrrec d'un grup de iugurs en els carrers de Urumqi (la capital de Xinjiang, República Popular Xinesa).

Aquest va ser l'espectacle dantesc que Raül va presenciar en un noticiari abans decidiren agafar aquest nom fent homenatge a aquesta malaurada dona. Havia nascut Tursun Gül.
Es mouen dins dels paràmetres propis del que podríem anomenar Post-rock, buscant les seves referències en bandes com My Bloody Valentine, Sonic Youth, Trans AM, Radiohead y The Jesús & Mary Chain, amb una marcada declinació cap als arranjaments  instrumentals de caire ambiental, donant a les composicions el temps suficient per a que vagen creixent i desenvolupant-se, sense presa i construint un espai envolvent i únic per a cada cançó, per a cada pensament, per a cada idea que desitgen expressar, és com donar vida pròpia a cada tema, sent així Tursun Gül un instrument en mans de les seues pròpies cançons. Els temes són construïts amb una base de ritmes i ambients electrònics sobre els quals les guitarres, el baix i la veu van serpentejant, fent dels seus temes una muntanya russa de cadències de vegades de caire obscur i melancòlic i d'altres amb ràbia. Mentre la música m'evoca l'ambient del Disintegration de The Cure, la veu d'Estela la situe en algun lloc entre Nosoträsh i Lidia Damunt (Hello Cuca).
En "Cortados por un mismo patrón" trobem varies facetes del grup alcoià, "Todo mi amor" és el tema en el que més s'apropen a l'electro-pop, la veu d'Estela està més present, la segon "El Activista Cultural" comencen a mostrar els desenvolupaments més complexos amb una melodia trista i llunyana, després la immediatesa de "Autoviolación" et fa alçar-te d'un vot amb un potent i marcat  ritme, sona violenta, amb "Hores Perdudes" creen un ambient més relaxat proper a Sigur Ros, i "Nada ni nadie" és la meua preferida, amb un crescendo que comença introspectiu i acaba esclatant en un xarxa Noise per a poc a poc tornar-te de nou al punt d'origen amb la veu acompanyant suaument els compassos finals.Un gran treball. Després d'escoltar les cançons d'aquestos alcoians em quede satisfet pensant que fins i tot el post-rock té uns grans valedors no només en València, si no també a nivell estatal. 

Us deixe a continuació una entrevista mantinguda amb ells en la que ens revelen els seus orígens, motivacions, referències, etc... :

Des de quan esteu en actiu? i Qui sou actualment Tursun Gül?
- La banda es forma en Juliol del 2009, amb components de altres formacions, com Raül Llopis i Victor Blanes de Diaphragm o Kent Brokman, de Estela Tormo, Mr.Vertigo, Nestor Mir, etc…. I Jordi Sanjuán un reconegut VideoDj.

Esteu emmarcats dins del Post-rock. Com va sorgir desenvolupar aquest estil?
- És un estil en el qual es trobem còmodes, una forma d'expressió dels nostres sentiments, que sorgeix de manera espontània, podríem dir improvisada tal vegada, però amb una coherència que ens realitza musicalment.
No obstant cadascú de nosaltres ens agrada un ampli ventall de musica des de electrònica, fins el pop mes xiclero. 

Quins són els temes que us mouen a tindre la necessitat d'expressar-se?
- No hi ha cap tema que ens moga a fer música, tant sols es un mitja d’expressió dels nostres sentiments i les nostres inquietuds personals en la musica i la cultura. Creem que la musica reivindicativa entesa de manera política es un error, per algun motiu existeix una democràcia i dret a vot, no? Potser siga on hauríem de demostrar el que pensem. Estem molt cansats de veure com hi ha gent que deixa la música en segon pla a favor de les reivindicacions, moltes vegades inclús buides de contingut. Preferim que siga el mig que ens ajude a reivindicar els nostres sentiments, i que eixa expressió mateixa ens faça sentir nous sentiments. 

Teniu algun disc predilecte? (per a cadascú)
- OK Computer de Radiohead per Raül, Trans-Europe Express de Kraftwerk per a Jordi, Daydream Nation de Sonic Youth per Estela, Closer de Joy Division per a Victor. 

Quants treballs d'estudi teniu fins ara?
- Treballs d’estudi no en tenim cap, encara que les nostres maquetes ens han donat fins ara la seua feina i hem estat seleccionats en un fum de festivals i concursos ( Contempopranea, Fib, Factory, Festival Rock Sambel etc ) dels cuals hem quedat en ells entre els semifinalistas.
 
En quins concerts o festivals haveu participat?
- Batoy Rock, A la Sala Stereo, Camelot, Factory i a diversos concert benèfics al arreu de tota la provincia alicantina. 

On està gravat "Cortados por un mismo patrón"?
Es tracta d’una gravació casera amb pc, producte de la il·lusió més que de qualsevol ànim de difusió massiva. 

Teniu previst treure un llarga duració?
Segur, no sabem si tardarem un mes, dos o un any però pensem que es alguna cosa molt important i que ens motiva moltíssim.

Quin és el vostre punt de vista sobre les discogràfiques?
Doncs a priori pensem que son dos temes diferents. Les discogràfiques son algo que passarà a la historia, sinó temps al temps. Abans eren l’únic mig de difusió o tal vegada el mes gran. Avui
dia això ja no te sentit, tenint en compte que cap tipus d’art hauria de ser de pagament. Els grups han de viure per ells mateixos. És cert que per tal d’alimentar ràdios i demes gent que realment no li té apreci a la música si que ha d’haver un mercat que possiblement siga el futur de les discogràfiques, pero pensem que a la gent que deveres li preocupa la música no tolera que ningú li diga el que ha d’escoltar o el que li ha d’agradar, ahí es on la llibertat de difusió de la que gaudim avui dia està al nostre favor i es el camí que volem seguir.

Continuareu autoeditant-vos o busqueu un segell que us avale?
No veiem que siga una necessitat avui dia prioritària, però si que ens agradaria en el sentit de trobar més possibilitats a nivell d’actuacions que puguem aconseguir. De totes formes hauríem d’estar segurs que el segell en qüestió aposta per nosaltres i es conscient de quin tipus de música fem. De moment ens trobem molt a gust auto editant-nos, perquè sabem molt bé el que volem.

Que penseu sobre la direcció que està prenent el curs de la societat actual?
Direcció econòmica , moral…? No sabem, nosaltres sols toquem, tal vegada podríem dir que culturalment hi ha sectors de gent molt despreocupats, però estem segurs que sempre hi haurà gent a la que li mouen les coses noves i oberta a noves ofertes culturals, sensacions, ambients etc… 
Quan podrem tornar-vos a veure en directe?
Doncs de moment el mes proper que tenim esta a setembre, encara que mai es sap si sorgirà abans alguna cosa.

Espere que els Tursun Gül apleguen lluny en aquest camí que acaben de començar, són bons, el millor d'ells està per vindre.

En la primera escoltada el tema que més me va agradar va ser "La mujer alquimista", però després he canviat de parèixer, "Nada ni nadie" és fantàstica, podríem perfectament possar-la en la B.S.O de The Crow, sense dubtes la pròxima cançó setmanal de NSVSR.

myspace

Nada ni Nadie
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada