Néstor Mont - Amor de Terra (2010)

Mirar de front el futur, portant al present tota la saviesa del passat. D'aquesta manera Néstor Mont ha trencat eixe gros límit que separava la cançó tradicional oral valenciana i el folk d'arrel, del present, obrint de nou un camí que ja feia anys ningú transitava amb tanta claredat. Més enllà de realitzar un exercici d'estil, Néstor ha interioritzat la música tradicional fent que aquesta forme part de la seua manera d'entendre la música i de composar, sembla com si l'experiència acumulada durant tants anys en projectes com Cendraires, Aljub, Calabruix, entre altres, el seu "Sentit" en solitari, les seues abraçades amb la poesia amb Confiteor i Argila de l'Aire, o en produccions com "Si em pose a cantar cançons" de Pep Gimeno, tinguessin una única finalitat: Amor de Terra. 

"Amor de Terra" és el vestit a mida que l'algemesinenc ha cosit per a la gran estima que sent per la seua terra amb un discurs vertader, directe i emocional. Comença amb "Bellesa", una bellesa que no és tangible però que de vegades em deixat escapar entre els dits, a la fresca de la tarda, baix d'una parra en companyia d'amics arreglant el món, a partir d'ací aquesta bellesa no pararà de brollar a cadascuna de les cançons, continuant amb la recuperació de l'oblit d'una tonada tradicional del seu poble, en "Les Xiques d'Algemesí", tema cedit per Angelita Ros d'una gravació datada a l'any 1957, després no podria ser d'una altra manera que de la mà d'un altre amant de la seua terra com Vicent Andrés Estellés en "Burjassot" amb una poesia de la que s'enamorà en una de les seves col·laboracions poètiques, en "Vinyes Verdes" troba en Lluís Llach l'aliat perfecte que reforce el seu missatge, i de quina manera magistral ha sigut capaç d'agafar l'U, un fandango popular valencià, canviant el ritme, portant-lo a un nou espai sonor que li dona un aire fresc i renovat en "Aigua", tema que perfectament podria ser l'encarregat de donar al conjunt del treball la punta de llança que faci aplegar la tradició als llocs més inhòspits. La sagnant i sense sentit situació del riu Xúquer a mans dels quatre proxenetes de sempre és denunciada en "Jota del Xúquer", és clara respecte de la seva posició i la del col·lectiu Xúquer Viu, que porta anys intentant salvar un dels elements arquetípics de la Ribera del Xúquer. D'aquesta manera amb temes com l'adaptació del "Bolero de Carlet" amb lletra de la seua collita, l'estima cega que un pare sent pels seus fills en "D'Arrop i tendresa", la passió confessada a la seva dona en "La Valenciana", records de passions de joventut com "Pasdoble de Francesca", i l'instrumental "Bolero d'Algemesí" serveixen per a arrodonir un treball que de moment és el més complet de la seva discografia.



També cal  nomenar a qui ha exercit de soci en les remescles i masterització del disc, Josep Maravilla, que ja havia participat amb Néstor en altres projectes, però és en aquest on el seu saber a les sis cordes és fonamental per a donar a les composicions la dimensió pertinent per a desfer-se'n de qualsevol recel que els situe en un estil concret.
 Comprenc ara després d'escoltar-lo detingudament la tasca visionària de Néstor Mont, no només reproduint i preservant la tradició tal qual és recordada, també posant-se a la pell dels nostres avantpassats i amb els seus ulls mirar la terra que tenim ara, la nostra casa. Així que aquest treball marca la tornada a l'activitat discogràfica del cantautor valencià i posa un nou inici, no només a la seua carrera, si no també a una nova  manera d'entendre la música més arrelada de la nostra terra invisible.

La seua estrena en La Casa Cantonera el 30 de Juliol.
Xúquer Viu | Corral de Rafel | La Casa Cantonera | Biografia NSVSR | Myspace
Bolero de Carlet
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

3 comentarios:

  1. Hola amics, enhorabona per la página. Bones cançons de Néstor. La linkare a Comboi. Una abraçada.
    Carles

    www.comboirecords.com

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu per l'interès Carles, pense que aquest disc de Néstor és boníssim. Espere tinga la rebuda que mereix.
    Així entre nosaltres: Eva Dénia Trad Quartet traurà algun disc?, la vaig veure en el Corral de Rafel només amb guitarra i en Pop al Carrer amb el quartet i la versió de Sisa de Set Celets m'agrada molt. AU ja parlem

    ResponElimina
  3. Carles, moltes gràcies per la crítica. Avant amb aquest treball tan necessari i enhorabona que està molt rebé. Abraçada!

    ResponElimina