Miquel Herrero i els Autòmats – Cançons en Blanc i Negre (2010)

Continuant amb els guardonats dels premis Ovidi d'aquest any és inevitable fer una paradeta en aquest fantàstic disc que ha guanyat el premi al millor disc de Pop en valencià per "Cançons en Blanc i Negre". Miquel Herrero és el compositor, cantant i guitarrista d'aquest nou projecte en el que es fa acompanyar dels Autòmats, als qui ha anat trobant pel camí.

Miquel va començar la seua anada sense ninguna pretensió de gravar un disc, però amb un grapat de bones cançons i amb l'ajuda de Nacho Vaquero exercint tasques de producció, a demés de posar guitarres i veus, començaren aquest projecte que poc a poc va anar convertint-se en  "Cançons en Blanc i Negre". La resta dels Autòmats són Andreu Ferrer (Teclats, pianos, orgues hammond), Jacobo Ferrer (Bateria i percussió), Borja Ferrer (trombons, bombardins), Andrea Nadal (Veu, melòdica i acordió) i Carles Mondria (Baix).

Amb "Cançons en Blanc i Negre" han aconseguit reunir cançons escorades cap al pop més independent, que toquen el folk, el rock, o el pop clàssic dels 60,  hi ha qui no dubta en comparar-lo en Manel, Antònia Font i Mishima, potser en la qualitat i en lo personal de la proposta, Miquel Herrero i els Autòmats tenen un ideari propi, amb arranjaments originals com ara acordió, trompes, trombons i bombardins que darrere d'unes estructures aparentment simples, amaguen unes lletres d'una sensibilitat especial, m'agraden molt per la manera que tenen de transmetre sentiments i emocions que a primer cop de vista pareixen fàcils d'explicar, però que si no ho fas molt bé, pots caure fàcilment en la caspa més absoluta. La proba la teniu en el primer tema "Tornar a començar", amb una tornada que diu "vull tornar a ser xiquet", i ho explica d'una manera que és capaç de despertar-te una tendresa, que d'amagada que la tenim, no ens adonem que existeix. Així d'aquesta manera tema rere tema i en un àmbit quotidià, Miquel va conduint-nos per un camí molt íntim i personal fent-nos reprendre eixes qüestions fonamentals de l'ànima que teníem oblidades pel concretisme absurd de la vida que portem. Un discurs de vegades nostàlgic, altres més alegre, fins i tot en algunes també apareix eixe toc surrealista que els fa molt divertits i originals. Però si voleu saber més de cada tema a la seva web pots trobar en l'apartat Cançons en Blanc i Negre totes les caçons comentades de manera clara i concisa. Si voleu saber més detalls del seu començament acudiu a la Presentació, on ho conten molt be.

La qualitat compositiva i el resultat obtingut, fa que tinga esperances en que no ens trobem davant d'un fet puntual, o d'un cop de sort... Miquel Herrero és per damunt de tot un molt bon compositor de cançons pop i fabulós explicant històries. El Pop fet en valencià va creixent cada vegada més, en quantitat i qualitat.

myspace | web | Cambra Records

Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

  1. Buah, per favor... Grupazooooooooo. Molen moigolló aquestos autòmats. He trobat al seu myspace un munt de cançons, que suposes que seran les d'aquest disc. M'han encantat. Em recorden a M-clan, Sisa, als Beatles, a Manel, a Antònia font,Los secretos o inclús Pereza i en alguns temes Cold Play, o Mishima.
    De veres que m'encanten. Vos els recomane.

    Roger Masia

    ResponElimina
  2. Esperem els vagi millor, encara més lluny si cap dels premis Ovidi.

    ResponElimina