Aquest plantejament podria parèixer estrany tenint en compte que la major font d'ingressos d'un grup són els directes, però ho tenen molt clar, lo seu és un tasca totalment anti-comercial, i no per ser una proposta per a minories, si no per aquest marcat caràcter altruista, no volen participar del trànsit habitual que han de seguir els grups que persegueixen certa transcendència.
Aquest any han sigut guardonats amb el premi Ovidi Montllor 2010 als millors arranjaments i producció. En Les Deesses Mortes, Pascual Arnal s'encarrega de la producció i les lletres, i el pes de la direcció musical recau en Fèlix Gimeno i Víctor Pesudo, sota aquest nou pseudònim han editat el seu debut homònim, que no podríem adscriure a cap estil concret, propers en les formes a grups com The Flaming Lips o Mercury Rev però tocant molts pals, Bossa Nova, Pop, Rock, Country, amb l'únic punt comú entre ells que l'estima per la bona música, amb paisatges evocadors i psicodèlics, amb molts detalls ben acurats. Si hem d'elegir alguna etiqueta direm com ells afirmen que lo seu és Pop Progressiu, i jo diria que és Pop Majestuós, disposen de molts recursos en la producció, i saben donar a les cançons la llibertat suficient per a que agafin la forma que cadascuna necessite, com una llavor cuidada amb molta cura que va creixent sola fins florir en una meravellosa melodia. Si amb el seu debut com a Freses donaren més pes a les lletres en anglès, ara totes les composicions estan fetes en valencià, amb una temàtica esgarrapadora i intimista, fugint sempre de fal·làcies sonores de fàcil accés.
Tinc que nomenar també a el seu segell Hall Of Fame, que després de dotze anys continua confiant en ells cegament. És ací on me n'adone que si la música en valencià està en un dels seus millors moments, no és gràcies a les institucions pertinents, si no que és el sector privat i particular, en definitiva els valencians, els qui espentem amb moltes ganes cap aquesta eclosió que surt amb força del clavegueram cultural que ens han construït els nostres mandataris a cop de rajol.
Aquest treball ha sigut concebut com una obra participativa en la que han col·laborat una gran nombre d'artistes i amics de l'escena castellonenca: Juanjo Ballester (Teclats, harmònica, melòdica, efectes i arranjaments), Vicent Colonques (Teclat a "Els Mateixos"), Alberto Gimeno (Guitarra espanyola a "Les Estades"), Elena Mezquita (Veu a "Les Ventrades" i "Les Serps"), Marta Negre (Cors a "Les Ventrades"), Ada Moliner (Veu i flauta travessera a "Les Serps"), Sergio Pesudo (Guitarra elèctrica a "Les Creences"), José Salmerón (Percussions), Luis Aguacil (Trompeta a "Les Joies"), Víctor Colomer (Trombó a "Les Joies"), Hèctor Goterris (Violí a "Els Colors"), Jordi Montesó (Citra i llaüt a "Els Marbres") i Anna Pitarch (Xel·lo a "Els Colors"). Amb aquesta nòmina és fa difícil no parar-se a escoltar detingudament el treball dels castellonencs.
En resum, potser ara no és veja tan clar, però el disc que han fet Les Deesses Mortes és una obra magna del Pop, un confitat sonor que suportarà el pas del temps, estic convençut que un dia aquest disc serà reconegut com cal. Temps al temps.
myspace | web | Hall Of Fame
){kind=link}
0 Comentaris