Novetats 2018

header ads

Joy Division de Grant Gee (2008)

Imaginat que vas a la teva tenda de discos i et trobes amb el dilema de tindre que elegir entre dues coses: el pòster del teu grup favorit per a decorar la pared de ta casa o el vinil del seu millor treball. Doncs més o menys és una bona manera de comparar entre "Control" l'últim biopic sobre Ian Curtis d'Anton Corbijn i el documental Joy Division de Grant Gee (Meeting People is easy) i co-escrita per l'aclamat periodista i escriptor Jon Savage (England's Dreaming). Sense dubtes el documental de Grant Gee supera de bon tros la pel·lícula, que no està mal, però que no aprofundeix lo suficient, es queda amb els tòpics que ja coneixem, però això sí... estèticament molt atractiu.


El director Grant Gee entrevista a la majoria de les figures clau que intervenen en la històtria de Joy Division, els tres membres de la banda supervivents, Bernard Sumner, Stephen Morris i Peter Hook, entrevista a Tony Wilson, fundador de The Factory Records, segell de Joy Division, el seu productor Martin Hannett i Annik Honoré, amant belga de Curtis. Anton Corbijn també comenta les seves sessions de fotografia amb la banda, incloent el que diuen és la foto més famosa de Joy Division a peu d'un pont cobert amb neu. Cal també nomenar les intervencions reveladores de Gènesi P. Orridge (Psychic TV) i l'icònic artista gràfic Peter Saville. Per desgràcia manca en aquest documental la dona de Curtis, Deborah. Gee opta per incloure cites de la seva biografia i apareixen com a text en pantalla, inquietant i bonic.

La pel lícula narra una època de grans canvis socials i polítics a Anglaterra de mitjans dels anys 70 i narra la història no contada d'aquests quatre homes que van transcendir les barreres econòmiques i culturals per a produir un llegat durador i profund, que ressona fortament en la indústria actual de la música i la cultura pop. L'atmosfera mai vista abans, amb fotografies tant icòniques com personals, pel lícules d'època i cintes d'àudio recentment desenterrades, i ens condueix a través dels primers anys de la banda, de com van trobar la seva propia veu, la construcció de les seves idees i ideals. No es situa només en el context musical del punk i el post-punk, també en la fam cultural, i el paisatge claustrofòbic de la Manchester post-industrial que els envoltava i banyava totes les notes de la seva música. Gee rastretja la curta història de 4 anys des de la seva formació després d'un xou dels Sex Pistols al 76 al tràgic suïcidi d'Ian Curtis al 80. Com es van obtenir el seu nom. Com es van trobar els membres de la banda. Hi ha imatges dels seus primers concerts, actuacions i aparicions de televisió. Gee també mostra una ciutat de Manchester en transició, una ciutat lletja que era necessari trobar els seus tresors, una vegada més. Posa molt èmfasi en això com ell creu que Joy Division va ser en part responsable de produir el canvi i ajudar a reviure la moribunda ciutat. El treball de Gee és complet, educatiu, informa i entreté.

Vaig llegir una frase del periodista musical Thom Jurek que m'agrada molt i descriu molt be la música de Joy Division: "Ells ens van deixar només un petit fragment de música i un ressò que encara sona"

Love will tear us apart


Trailer

Publica un comentari a l'entrada

4 Comentaris

  1. Carlos!

    Fantàstic, quin post has fet colega!! m'encanta!

    Te felicite per tindre el "don" de saber triar les millors paraules per descriure events com aquest. Soc fanàtic de JOY DIVISION, i sense dubte coincidisc amb tot el que has plasmat. El documental en quant el veja mel compre!

    Gràcies mestre!

    ResponElimina
  2. He de dir que conec Joy Division des de fa pocs anys, no he tingut la sort de viure ninguna de les èpoques de revival de la banda. Però el dia que em vaig parar a escoltar Unkown Pleasures i Closer, em vaig quedar bocabadat, i més amb les lletres que feia el Ian. Ara toca homenatjar-los i tindre-los ben presents. Au Àlvaro, encantat que t'agrade, i més sabent que és un dels teus grups. Si no el trobares m'ho dius.

    ResponElimina
  3. M'encanta m'encanta m'encanta.

    (altra fanàtica dels Joy Division, Love will tear us apart va ser la primera cançó que em vaig tatuar, fa alguns anyets).

    ResponElimina
  4. Hola Comtessa. La negror dels Division em commou de debò.
    Bona nit

    ResponElimina