The Coral - Butterfly house (2010)

"Butterfly House" és el sisè àlbum d'estudi de The Coral. El registre és el seu primer llançament sencer sense el guitarrista Bill Ryder-Jones, que va abandonar la banda després de l'àlbum de 2007 "Roots and Echoes". El nou àlbum va ser gravat amb el productor John Leckie (Stone Roses, Radiohead) en els estudis Rak de Londres.

The Coral és una banda que segurament no necessiten presentació. Durant vuit anys, la banda de Liverpool ha estat molt present musicalment en la consciència del públic anglès gràcies al seu estil musical distintiu, folk-country, rock actual i psicodèlia dels seixanta.

Per esmentar només alguns dels èxits de la banda és el seu àlbum debut homònim va ser nominat per al Mercury Music Prize 2002 i més tard elegit com el quart millor àlbum de l'any per la revista NME. en l'any 2003 el seu segon LP Magic and Medicine va ser ampliament aclamat assolint el #1 en el UK Albums Chart. A més, en 2005 la banda va tenir la segona cançó més tocada en la ràdio del Regne Unit amb el seu single "In The Morning".

Però quantes vegades ens hem trobat amb bandes que després d'un disc de grans èxits han posat un punt i final a la seua carrera?, o si no a la seva carrera, si un punt d'inici amb uns esquemes renovats o totalment diferents, doncs be, The Coral després de la pèrdua del seu guitarra ja ho tenien mal, i tenint en compte que a continuació tragueren un "Singles Collection" era difícil pensar que tornarien a gravar, i que si ho feien seria amb un resultat acceptable. Doncs res més lluny de la realitat, aquestos anglesos han tornat buscant una remuntada, i gairebé aconsegueixen igualar el seu gran debut homònim del 2002. Aquestes cançons són més riques que mai i ara tenen una qualitat pastoral que es pot comparar amb la manera de fer música dels primers Stone Roses, Love o The Byrds, dotze peces de pop amb un regust pels sons dels 60 amb un molt bon teixit melòdic. La inicial "More Than a Lover" té eixe so típicament Morricone amb la guitarra passejant-se per l'oest més psicodèlic i et posa en alerta, i amb la següent "Roving Jewel" ja te n'adones que açò va en serio, que ens van a fer viure de nou els seixanta invocant als Byrds amb guitarres vives i harmonies vocals perfectes, partir d'aquí les referències a l'època daurada del rock van sortint una rere l'altra, inclús pot escoltar-se un ressò als Beatles del Hard's Day Night en l'última North Parade (After the Fair). Un disc que no diu res de nou però que et fa reviure per una estona una època que mai tornarà.

myspace | web | Deltasonic

Per a qui no conega als The Coral que li done una ullada a aquest vídeo, la tonada és coneguda, no?