Barb - Barb (2010)

Primer disc d'una deixes bandes composta per músics ja consagrats en les seues carreres en solitari, i que gràcies a que un dia els estels s'alineen, podem gaudir de l'encontre d'aquestos en este disc. Sense cap més pretensió que la de passar una bona estona intentant fer un grapat de bones cançons. Amb estes premisses no és d'estranyar el bon rotllo que pot respirar-se en tota la gravació, que per sort m'ha caigut a les mans de rebot gràcies a un amic d'un amic d'un amic...


Barb compta amb Liam Finn, Lawrence Arabia, Eliza-Jane Barnes, Connan Mockasin and Seamus Ebbs. La banda està preparant el llançament del seu àlbum debut homònim pel segell Yep Roc, per al 24 d'agost. BARB sona a una banda de veritat, no a un fregida de cadascuna de les parts, com sol passar amb açò dels super grups que tant de moda està als últims anys. Amb un respecte mutu, admiració i ganes de passar-s'ho molt be.
Segons pareix és un projecte que ja feia temps estava al cap dels seus participants però que les constants gires de Liam Finn amb Eliza-Jane Barnes des del llançament del seu debut en solitari "I'll Be Lightning" i la col·laboració d'ambdós "Champagne in Seashells", l'horari ocupat de Lawrence Arabia després de l'èxit del "Chant Darling", un Connan Mockasin que ja porta 16 viatges de Nova Zelanda al Regne Unit en l'últim any per tal de presentar el seu meravellós "Please turn me up into the snat" i l'enigmàtic Seamus Ebbs, el bateria de Barb que no havia estat vist per ningú durant 3 anys, i es deia que estava vivint amagat en una part de NZ considerat per la majoria per ser mític, no és d'estranyar que tindre junts a estes persones intrigants és realment la part més difícil de fer aquest disc.

Tres anys estigueren creuant correus entre ells mentre vivien en Londres, fantasiejant amb el que podria ser la banda, i la música que farien, amb il·lusió i també amb una espurna d'humor. Finalment es trobaren en Nova Zelanda en els Roundhead Studios. "Ha sortit molt natural" diu Finn "hem estat involucrats uns en els projectes dels altres i fent gires junts sempre que les dates ens ho permitien, sabíem que formar una banda junts seria una cosa divertida, però no teníem ni idea de quin seria el so resultant de tot allò".
Així que Barb sona diferent a qualsevol cosa que puguis escoltar en la radio, inclús diferent al que esperes escoltar després de llegir aquestes paraules. Les reverberacions exuberants pot ser que atraguen d'una forma orgànica, però sexy, on no es pot saber si t'has anat 40 anys enrere en el temps, o 40 anys en el futur. Cançons psicodèliques sobre amants lesbianes, passejades en barca pel Nil, i l'obsessió, fins i tot d'un noi adol·lecents que somia ser DiCaprio et poden donar una idea del que BARB va aixecar durant l'escriptura i la gravació a les 4 setmanes d'estar junts. Quan el 5 canten junts és gloriós, i et fa sentir com un nen entusiasmat una vegada més, alegre, divertit i amb un somriure a la boca, amb tocs més foscos de l'absurd i la bogeria, cada element sona tan sincer com l'altre.
En definitiva Barb sona a un disc fet per un nadó amb una tècnica musical d'un adult, totalment fresc i espontani. Amb tocs de funky, soul i psicodèlia. Un disc a tindre en compte.

Yep Roc

Ací teniu el primer vídeo "Leo"... humor surrealista, el noi obsessionat que us contava:

BARB - LEO from Pagesdigital on Vimeo.
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada