William Elliott Whitmore - Animals in the Dark (2009)

De vegades la xarxa et dona sorpreses que per moments donen sentit a la seva existència. En el cas que m'ocupa he d'agrair a un company de la xarxa el haver-me descobert aquest intèrpret. A demés Nahim té un excel·lent article publicat del subjecte dalt firmant en el seu bloc del que poc més pot afegir-se. Quan vaig escoltar els primers compassos del disc, el country blues de vells bluesman tal que Son House i Chaley Patton em van vindre al cap de sobte, possiblement per el so acústic i la marcada personalitat de la seua veu.

Però l' estil de Whitmore té més matisos que transcendeixen al propi blues, també és primigeni, però cru i fosc a parts iguals, i destil·la una sinceritat aclaparadora pròpia del soul més emotiu, i després de revisar la seva discografia me n'adone que la trilogia sobre el Sud que va precedir aquest treball li ha deixat un marcat soll de country, o millor dit americana (per a no limitar), potser veig a un Johnny Cash crepuscular, inclús no sé si serà per què comparteixen segell, però Tom Waits també sobrevola algun tema.

Primer disc per a la casa Anti, segell que normalment te en nòmina a artistes que no atenen a ninguna moda imposta, més be fan el seu camí facturant treballs que busquen una transcendència a més llarg plaç, i això ja dona prou pistes de per on va encaminat aquest intèrpret.
Provinent d'una granja de cavalls al llarg de les ribes del gran riu Mississippi, William Elliott Whitmore ha desenvolupat un intens amor i comprensió espiritual de la terra, que es transmet sense problemes a través de tots els seus discos., que si contem la seua primera demo de l'any 1999, amb aquest ja van sis treballs.
I més que un reflex de la vida i la pèrdua i el món al voltant de la seva granja de cavalls de Iowa en les idíliques voreres del Mississippi, les lletres d'aquest Animals in the Dark troben un focus extern i carreguen frontalment contra una classe política que només mira per omplir-se les butxaques, més actual impossible.
Amb actuacions en directe d'un calibre com per a deixar-te completament atordit i en silenci, i  el que més m'agrada és la capacitat de transmetre i la sinceritat de la que gaudeix a l'hora d'interpretar les seves cançons. William Elliott Whitmore és una de les propostes més interessants del panorama actual. Sincerament, si un artista així pot passar tan desapercebut en detriment de propostes tan efímeres com les que ens fan traga.

myspace | web | Anti

"Hell or High Water"

William Elliott Whitmore | MySpace Music Videos
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentarios:

  1. Benvolgut Chals, agraïr-te la referencia a El Profeta Estudiant i al meu article del cantautor d'Iowa. A mi també m'emociona fer descobrir gent que pot ser important o que donin una nova visió de la música. I per suposat, felictar-te per aquest magnific article. Pel que he llegit, el senyor Whitmore, és tal com el veiem i com sap transmetre, o siga, un tío honest i coherent, aquí no n'hi han d'impostures o de poses forçades, explica la realitat de ben a prop quant parla dels marginats o gent que encara la seva existencia de forma rutinaria i trista, esdevinguent el seu discurs universal.
    Chals, et paso aquesta versió que fa el nostre amic del "Ain't No Sunshine", espero que t'agradi! Salutacions gironines!

    http://www.youtube.com/watch?v=FGRZP0cY6gw

    ResponElimina