The Cure - Disintegration: Deluxe Edition (2010)

El passat 24 de maig The Cure llança la reedició del seu vuité àlbum Disintegration, edició produïda per Robert Smith que inclou una versió remasteritzada de l'àlbum original a més de cançons inèdites, demos i preses en directe, repartit en tres plàstics.

Aquest treball que em va acompanyar durant molt de temps, el vaig descobrir 4 anys després de la seua eixida, en aquell temps jo anava perdut amb el grunge.

Un dia un col·lega em va posar aquest disc i des de la primera escoltada vaig quedar impressionat, no sabia fins eixe moment que la foscor podia tindre eixa bellesa de melancolia gòtica d'una cadència quasi down-tempo, unes atmosferes evocadores que remetien a una soledat acceptada, una proximitat a la mort mirant-la de front i amb els braços oberts, no per a unir-te a ella, sino per a tindre-la com a companya.
El que vaig fer a continuació va ser canviar-li el meu Vs de Pearl Jam per aquell disc gastat. I fins ara l'he tingut a la prestatgeria, cada vegada que el mire aquells dies tornen amb el record d'aquell so, quasi no em cal ni posar-lo, unes cosquerelles per l'estomac em recorda l'essència d'aquella atractiva obscuritat.

Aquest treball és el segon del que més tard s'anomenà pels experts en el grup com la trilogia fosca, formada per Pronography (1982), Didintegration (1989) i Bloodflowers (2000). En 2002, la banda de Robert Smith va consumar aquesta proposta amb l'edició del directe Trilogy, format només pels temes d'aquestos treballs.
Cançons com Lullaby, Fascination Street, Lovesong i Pictures of you, ja formen part de subsconcient colectiu musical, i coronaren els anys 80 aportant i reunint tot lo millor d'aquella època. Aquell disc va consolidar a The Cure com a clàssics moderns de l'historia del rock, l'àlbum els va convertir ràpidament en el grup de més èxit, amb vendes superant més de 3 milions, ja que la banda va vendre entrades en estadis al voltant del món.

Com deia abans el disc està format per tres discos. El primer disc conté versions remasteritzades del original de l'àlbum, el segon conté 20 temes inèdits a través de gravacions casolanes de Smith de demos instrumentals de favorits dels fans com "Pictures Of You", "Prayers for the rain" i "Fascination Street", es pot escoltar l'assaig i l'organització de diverses versions instrumentals, incloent "Homesick", "Closedown" i "The Same Deep Water As You", així com preses d´estudi eliminades, de diversos temes més, entre ells "Plainsong". El disc conté també quatre cançons inèdites: "Noheart", "Esten", "Delirious Night" i un cover de Judy Collins "Pirate Ships", aquest últim una actuació de Smith en solitari que es va registrar, però al final no es va incloure en un àlbum de 1990 celebrant el 40 aniversari de Elektra Records. El tercer disc conté una presentació en viu de tot l'àlbum gravat el 1989 en més de 3 nits en el Wembley Arena, Londres, el clímax de la gira europea Prayer Tour´, en aquest disc Robert Smith utilitza el registre del directe per a tornar a remesclar les cançons i crear el que seria per a ell una versió contemporània del Disintegration.

Per a arredonir el pack aquesta edició de luxe inclou un fullet de 20 pàgines amb imatges mai abans vistes i l'art-book, així com la lletra i una descripció profunda de l'època per Robert Smith.
Tot amb la supervisió de Robert Smith

Implacablement dolorós a la vegada que bell i trist. Un viatge fosc cap a la força de la desintegració.
Disintegration en directe, simplement impresionant.
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada