Per a qui no conega a Ry Cooder, com a referència dir que més que un dels millors guitarristes del mon, que ja és tirar-la llarga, és un dels que més han investigat i aprofundit en l´origen de alguns dels estils musicals que tothom coneix. Va ser qui ensenyà en el anys 60 a Keith Richards l´afinació de Sol que ha estat utilitzant fins ara i a més de possar banda sonora a l´ambient àrid del desert a Paris Texas creant, amb aquell so, escola, en els 90 buscant l´origen africà del blues va viatjar fins Malí on va treure a la llum pública a Ali Farka Touré, amb qui va compartir un disc en el que la música maliana i el blues compartiren un terreny comú. Altres estils com el jazz ó el folk han sigut analitzats també amb la rigorositat acadèmica que caracteritza al geni de les sis cordes.
Amb tot aquest historial és lògic preguntar-se que buscarà un nord-americà amb un grup de folk celta tocant cançons amb reminiscències mexicanes... és rebuscat, però si The Chieftains ja són garantia de qualitat amb Ry Cooder la qualitat es multiplica per dos.
Si llegiu en alguna publicació la història del àlbum segurament ho hagen tret d´ací, vos deixe la transcripció de la fulla de premsa que The Chieftains han repartit arreu dels mitjos amb oïts:
Els irlandesos estan merescudament orgullosos del seu talent per explicar contes. Però fins i tot al seu fundador Paddy Moloney li va costar de creure la història darrere del seu nou i ambiciós àlbum, Sant Patricio, basada en la història d'un batalló d'irlandesos expatriats que van lluitar contra els nord-americans a la guerra amb Mèxic.
"Hi havia un irlandès catòlic, John Riley, que va venir de Galway a Estats Units ", explica Moloney, que va co-produir l'àlbum amb Ry Cooder. "Li donaren un rifle i li manaren que anara allà a disparar Catòlics mexicans sota el comandament dels generals protestants. Així va deixar enrere a Irlanda!". En canvi, Riley va desertar al Exèrcit Mexicà i va ajudar a formar el batalló de Sant Patrici. Van lluitar en 5 batalles abans de ser derrotat a les afores la ciutat de Mèxic a la Batalla de Churubusco. "Va ser el seu Alamo, es podria dir", assenyala Moloney. "No abandonà". El que podria haver estat un elogi es va convertir en una celebració en mans dels Chieftains. El objectiu, diu Moloney, "no era convertir-ho en fatalitat i tristesa-, sinó ampliar i utilitzar tots els bells colors de la música des de totes les regions de Mèxic. "després d'aprofundir en l´investigació, van començar a trobar similituds entre les tradicions musicals mexicanes i les irlandeses.
"Va ser fascinant", diu. "I on jo no vaig escoltar una tonada irlandesa, em vaig fer una de nova!"
No és que la transformació fora sempre fàcil. "Hi ha moments en que els seus ritmes
anaven una mica al centre de la peça, mentre que els nostres ritmes són una mena de conjunt ", observa. "Escolteu el ritme de la guitarra i voreu la línia defensiva saltant cap enrere i cap endavant. És difícil, però terrible quan te n´adones. "
Mentrestant, el coneixement de Cooder de tots els estils mexicans van venir bé, igual que la seua llibreta d'adreces. "Ja estava tot quasi acabat, quan em va presentar a alguns dels cantants i músics que jo volia, a més de alguns dels sons que faltaven " diu Moloney.
Els talents que el grup va aprofitar van ser Linda Ronstadt, Van Dyke Parks i l'actor Liam Neeson, que es va ocupar com narrador d´una escena de la batalla.
"Quan Liam havia acabat, estava ple de passió! ", recorda Moloney. "Ell va dir, 'Ai, si algú fera una pel.lícula, vull fer el comandant! "
Hollywood ja està avisat, que la banda sonora ja està feta.
Ací teniu una mostra de aquesta fantàstica barreja: La Golondrina.
I un petit documental amb Ry Cooder i Pat Moloney
.jpg)
){kind=link}
0 Comentaris