The Rolling Stones - Exile On Main Street (2010)


No pensava jo quan vaig començar este blog que algun dia escriuria sobre els Rolling Stones. Ja fa temps que les novetats que parlen d´ells no arriven ni tan sols fins la còclea de la meua orella.

Però mai pots dir d´aquesta aigua mai beuré, cosa que ja sospitava quan recentment editaren una versió millorada del seu millor concert de tota la seua carrera el Get Yer Ya Ya´s Out!, gravacions dels seus concerts històrics que assenyalen als Rolling Stones com a nous mites del Rock, i primers concerts del seu nou guitarra Mick Taylor

Alliberats ja de la càrrega improductiva que suposava el geni Brian Jones, que ni tan sols podia eixir de concert, ja que tenia causes pendents per drogues varies. Acabava de facturar un excel·lent treball de guitarra amb John Mayall i els seus Bluesbreakers, molt recomanables si t´agrada la famosa època de la British Invasion.

Esta última edició de l´any passat només dona 5 temes extres com a carnassa per tots els fans-piranya de la banda, i moltes cançons acompanyant a BB King i Ike and Tina Turner. Encara que per a mí el material se quedava insuficient si tenim en compte la quantitat de material extra que tindran guardat Mick i Kiz en l´armari, material que fins l´edició d´este concert mai havien mostrat. Coses de l´edat, crec que ja s´han adonat que no són joves i no tenen por a que el seu material antic els faça la competència als seus nous treballs, a més que ja la feia.

És a partir d´aquí que la conjunció de Mick Taylor amb Keith Richards va donar els millors fruits a la banda, amb dues cançons en el "Let it Bleed" (1969), este concert (1970), "Sticky Fingers" (1971), "Exile On Main Street" (1972), "Goat Head Soap" (1973) i "It´s only Rock´n ´Roll" (1974), al 1975 Mick abandona la banda fart ja de les lluites de poder internes, per a donar pas Ron Wood, que venia de uns The Faces a la vora de la extinció.

Ens queden per al record estos treballs amb eixe toc de qualitat que Taylor va saber donar als desorientats Rolling. Quan algú em pregunta que quin ès el meu disc preferit dels Rolling normalment la meua resposta sempre és la mateixa, busqueu a Mick Taylor i trobareu als millors Rolling Stones.

Tornen els Stones. En maig apareixerà junt a un documental anomenat Stone in Exile, una re-edició de luxe del seu disc més influent de l´època daurada del rock, el "Exile On Main Street": exiliats del carrer principal, clara al·lusió a la mala prensa de la que eren objecte en aquells anys. Ja sense esta edició, es a dia d´avui el millor treball dels Stones, treball que mira enrere agafant molts elements del country, el soul, el rock´n roll més clàssic i com no el blues. Aconseguint una química perfecta entre tots estos elements i donant al rock un altra dimensió més oberta que la que en aquells moments hi havia i s´esperava d´ells. Fora de context pot sonar només a bon disc de rock´n´roll, però ho mires per on ho mires es genial.

En aquesta edició de luxe afegiran al format doble original un tercer cd amb deu cançons inèdites
que fins ara mai s´havien escoltat, un llibret amb unes cinquanta pàgines i un dvd amb 30 minuts de documental... que més podem demanar?, que vinguen els Stones a València?, millor no, m´agraden més com els recorde, com en aquest video... amb la millor formació que mai han tingut els Rolling Stones.

Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

  1. Darrerament estic escoltant els discs principals dels Stones. I fa poques setmanes vaig sentir per primer cop el "Exile...". Encara que trob que es poc comercial, a més escoltes guanya molts de punts, i reflexa molt bé l'ambient caotic, d'excesos, de drogues i també d'un moment molt dolç musicalment parlant. Totalment d'acord amb tu sobre el senyor Taylor, que els Stones no han parat mai de ningunejar quant va ser un dels principals puntals dels millors álbums de la banda. Per complementar, jo et recomano que vegis el documental Cocksucker Blues, rodada en l'época de la gravació d'aquest disc, on es mostra la cara més fosca (però real) dels Stones. Això si, és bastant indigesta, amb una fotograifa desastrosa i boirosa, i amb un ritme exasparadament lent. Salutacions!

    ResponElimina
  2. Gran apunt company, veuré si la trobo.
    Salut

    ResponElimina