Remigi Palmero - Sense Comentaris


Normalment solem buscar en intèrprets forans a mites i llegendes, tant en el Rock com en qualsevol camp, és un defecte que tenim gairebé tots els mortals d'aquest país, i no ens adonem que ací al nostre costat tenim figures importants que han fet de la música la seua vida, han portat com a bandera la qualitat i la feina ben feta als seues treballs, a més a més normalment passen desapercebuts pels nostre costats i tindríem que treure'ls de l´anonimat de l´actualitat i portar-los enlaire amb molt d'orgull.


És ,per a mi en concret, en el cas de Remigi Palmero un dels exemples més clars, conèixer al detall la vida i miracles, de per exemple, un Jimi Hendrix, i tindre ací al nostre costat a un geni com Remigi que porta tres dècades facturant clàssics, i que junt a Juli Bustamante i Pep Laguarda és un dels baluards no només del rock valencià si no també del mediterrani.
 El magnífic "Humitat Relativa" datat de l´any 1979 prova i constata el que dic, un rock particular que no per això deixa de ser un clàssic des del mateix moment de la seva edició. Sempre desmarcant-se de nacionalismes radicals, i optant al seu discurs per una temàtica que sap buscar la part més senzilla de la vida, amb un sabor molt mediterrani i cantant indistintament en castellà i en valencià. El seu últim treball "Sense Comentaris", ha sigut gravat a sa casa amb guitarra i micròfon, i autoeditat amb l´ajuda de La Casa Calba, corona així una de les carreres més importants del rock valencià
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada