Drive By Truckers - The Big to Do (2010)

Lluny queda ja la gran trilogia que formaven els magnífics Southern Rock Opera (2001), Decoration Day (2003) i The Dirty South (2004), treballs que junt a les seues gires respectives consagraren a Drive By Truckers com a la millor banda de directe del planeta, i es que amb tres guitarres a l´escenari, unes cançons al més pur estil Southern Rock dels Lynyrd Skynyrd més clàssics i un so deutor del Neil Young més guitarrer, l´èxit estava assegurat. Lletres carregades de crítica social cap al sud dels Estats Units, i en les que no es tallen un pèl en dir les coses pel seu nom.

Al 2006 amb "A Blessing and a Course" alguns aventuraren a dir que havien engegat el pilot automàtic, que era un símptoma de cansament, encara que el disc mantenia la qualitat a un molt bon nivell, l´únic que era un treball de transició en el que començaven a trepitjar altres terrenys musicals deixant el Southern Rock més de costat i agafant altres elements més propis del rock britànic dels 70. L´any següent, un pilar fonamental dels Truckers, Jason Isbell, abandona la banda per a començar una carrera en solitari. Un gran cop si tenim en compte que gairebé totes les cançons les componia ell.

Aquest fet no ha significat una parada tècnica del grup, ni molt menys, si no que ha propiciat que l´estancament al que dirigien les seus carreres donara un cop de volant proveint-los d´una onada d´aire fresc al seu so.

Així que l´any 2008 editen "Brighter than Creations Dark", 19 cançons que acaronen l´excel·lent en el comput de la seua carrera. Per a alguns crítics sense paciència, massa extens, per a mí no sobra rés... ni la pell de la mallorquina (je je je). Comença així una nova carrera en la que nous matisos enriqueixen el so dels Truckers i en la que un Patterson Hood abans més a l´ombra, agafa el comandament en les composicions i les torna al nivell al que ens tenien acostumats.

Apleguem ara al "The Big to Do", i un somriure em recorre la cara quan escolte els primers compassos del treball, tornen amb més rock guitarrer del que només ells saben facturar, treu el cap el Neil Young característic del seu so, junt a altres temes més pausats quasi tocant el folk, aquesta vegada comparen el mon del circ amb el mon del rock, amb les seues tòrrides històries habituals... un fill abandonat per son pare, la pèrdua d´un treball fotut... borratxos i strippers... Un 10 sense dubte.
De la seua pàgina web us deixe aquest reproductor amb algunes de les noves cançons, per a que vosaltres mateix ho comproveu.