De moment només disponible en pre-comanda online a la seva pàgina web en edició de luxe amb un llibret de 56 pàgines, encara que fins al 18 de maig no sortirà al carrer oficialment. Fins el seu seté disc la seua música sempre s´havia caracteritzat perquè, al igual que els Stripes, la tocaven només amb guitarra i bateria però The Black Keys ja han deixat enrere el qualificatiu de "ombra dels White Stripes" per a adquirir definitivament una veu pròpia i única.El soul, que en el seu fantàstic "Attack & Release" (produït per Danger Mouse), entrava per la porta de darrere, ara s´ha instal·lat al seu so de la manera més natural i sense per això anular la vena blues-rock i garatge que sempre han portat com a bandera. La producció li resta força a la guitarra i conté la bateria, i la canvien per ingeniosos grooves i teclats, decisió encertada per la naturalea negroide de les cançons. On Howlin´Wolf i Marvin Gaye es troben per a prendre una canya, és on estan ara The Black Keys.
Supose que els fets ocorreguts a rel de Blakroc tenen alguna cosa a veure. A instàncies del cantant de rap Damon Dash, admirador confés, la parella es traslladà a Brooklin per a participar en una sessió amb el cantant de rap Jim Jones, projecte on Hip Hop i Rythm&Blues deurien de conviure. I el que en un primer moment anava a ser una simple col·laboració, va acabar convertint-se en una super-sessió on rapers com Mos Def, Raekwon, Q-Tip, i RZA van prendre part. El resultat de tot allò ho editaren independentment com Blakroc Aquella sessió acabaria sent el calfament per al que seria "Brothers".
En els històrics estudis de gravació de Muscle Shoals Sound Studio en Alabama on artistes de la talla d´Aretha Franklin i els Rolling Stones havien passat abans, trobaren l´ambient idoni per a desenvolupar tot el que s´els havia passat pel cap treballant en Brooklyn.
Segons Cagney: "En el procés de gravació de Blakroc ens ferem a una manera d´entendre la música on les línies de baix i riffs de teclat substituïen als riffs de guitarra. Crec que en "Brothers" és on menys guitarra hi ha de tots els nostres treballs. Crec que estavem enfocant-nos en els grooves en comptes de fixar-nos en el que s´esperava de nosaltres". I segons Auerbach: "La setmana que estiguerem a Brooklyn vaig escoltar només que Hip Hop i Soul, i crec que açò és el que realment més va influenciar a la composició de les cançons".
El disc sona més despullat que l´anterior, per a la gravació Auerbach va portar a l´estudi molts equips vintage i al contrari del que pot paréixer cada cançó només conté entre 11 i 12 pistes. Gran part del mèrit podríem atribuir-lo al enginyer de so guanyador d´un Grammy Tchad Blake, que demostra la seua mestria gravant la bateria amb només dues pistes (normalment solen gastar-se unes vuit pistes) i fent-la sonar increïble.
La hard-rockera "Next Girl", "Tighten Up"produït per Danger Mouse, una versió de Jerry Butler el "Never Gonna Give You Up", també tocs de glam estil Gary Glitter en "Howlin´ for you"... un grapat de bones cançons. Un disc molt complet amb Blues, Rock i molt de Soul, que encara que han gastat més teclat, la guitarra no deixa d´estar present. Un 10.
Un Resum de algunes de les seus millors cançons, també l´últim single.
){kind=link}
0 Comentaris