Tulsa - Espera la pálida (2010)

Segon treball de Miren Iza i els seus, i com sempre als segons treballs, divisió de opinió... que sí el primer estava millor per què estava més apoiada per guitarres, que si ès el segon per què entra més suau. Per la meua banda els dos són molt bons, cadascún d´una manera diferent. Al primer, "Tan solo me has rozado", la disposició a dir-nos veritats a la cara sense taiar-se un duro en les formes, adquirint unes maneres que, fins ara, al rock espanyol només podíem vore-les en intèrprets masculins, absorvint el millor folk-rock amb un fraseig molt dylanià, passant pels Wilco menys experimentals... inclús m´atreviria a nomenar a Bonnie "Prince" Billy com a gran influència, dins d´uns marges en els que regna la melancòlia i la decepció.
El single "Estúpida", del seu primer treball "Tan solo me has rozado", va ser considerat per la prensa especialitzada com a una de les millors cançons facturades en el territori, encara que a mí m´agrada més "Seguramente me lo merezco" amb una lletra més desgarrada. La veu de Miren suau, dolça i molt personal, fa que aquestes històries de decepció t´entren sense esforç i a més a més dona a les cançons una credibilitat major. Al nou treball l´estil musical pareix suavitzar-se una mica, potser que la participació de Charlie Bautista(habitual en la última i fantàstica etapa de Christina Rosenvinge) als teclats sigui un dels factors que ho provoquen. A destacar també la feina de Alberto Rodrigo a la guitarra (també habitual de Rosenvinge), que dota al conjunt de les cordes de tot el disc d´una cualitat de luxe, però aquesta suavitat amaga entre les seues cançons unes lletres més treballades, una producció més cuidada a càrreg de Karlos Osinaga, membre del grup Lisabö i braç dret de la cantautora Anari, la qual apareix fent un duo amb Miren en la que per a mí ès la millor cançó del disc "Araña", amb un solo de guitarra àrid i trist. El tema "Algo ha cambiado para siempre" podría perfectament estar entre les millors de l´any, i això que anem per març, però no crec que ningú puga fer-li sombra d´ací a cap d´any, sino ja parlarem. Si els meus pronòstics no fallen, i tenint en conte tots els detalls que envolten aquesta producció, aquesta xica està apunt de pujar de divisió, per a formar part d´una èlit de grups i cantautors que bandegen còmodament entre el mainstream més comercial estil 40Anormales i l´independència més amagada, l´última prova del que dic ès la col.laboració de Tulsa a l´últim video de Bunbury "Frente a Frente" i la participació al 3er Festival "Dale la vuelta al mundo" de Inermón Oxfam que ha tingut lloc el 24 de Març en el Teatre Circo Price de Madrid, en el que ha compartit cartell amb gent com: Love of Lesbian, Nawja, The Sunday Drivers, Jorge Drexler, Shuarma, Mendetz, Christina Rosenvinge...
Si el voleu comprar: Subterfuge
Per a finalitzar deixe dues cançons, el primer single que va donar a coneixer a Tulsa, "Estúpida", i la cançó que més m´agrada del seu últim treball, "Araña":