Barney Hoskins - Tom Waits, La Coz Cantante. Biografía en dos partes

Realment el títol ès "Lowside of the road", la biografía de Tom Waits. Un intèrpret que mai saps segur si realment ès com mostra o està interpretant un personatge. Sempre ha sigut un misteri, i si fem cas al que mostra la seua carrera ès tracta d´un personatge transgresor a totes les seues etapes, que mai s´ha deixat etiquetar i que ha fugit dels rols que l´industria li ha vuigut asignar reinventanse amb un talent fora de sèrie. Amb una veu propera a Louis Armstrong i unes lletres que visiten el costat més fosc de l´ànima humana influenciat per l´abadonament patit per un pare alcoholic, lletres que ademés són germanes dels escrits de Kerouac. Ens trovem amb una història en dos parts, la primera corresponent a la seua primera etapa com a interpret noctàmbul de jazz de bars de ambient beatnik i antres fins al sostre de fum i amb l´olor del whiski que s´apega a la sola de les sabates, etapa que precedeix al seu gran vot a l´experimentació musical de la mà de la seua dona Kathleen Brennan compartint llavors de producció amb ell i exercint com a guia artística del seu treball.
Si tinguera que recomanar-vos alguns dels treballs d´ell seria prou difícil però vos diria per començar que el recopilatori "Used Songs" ès una mostra perfecta dels seus primers anys a la casa Elektra/Asylum, i d´aquesta etapa per a qui no li agraden els recopilatoris elegiria "The Heart of Saturday Night" i "Heart Attack and Wine", per a la següent etapa ja sense la producció de Bones Howe, qui li donava eixe ambient jazz als seus treballs, en la casa Islands directament vos recomane "Beautiful Maladies" recopilatori de l´etapa en la que començaria l´experimentació amb la seua música, com a albums més significatius recomanaria "Swordfishtrombones", nom de l´instrument que inventà per a l´ocasió i el per a mí un dels seus millors de la seua carrera "Rain Dogs". Després va ingresar a Anti Records, (si busqueu bé a la pàgina hi han un grapat de cançons de Waits per a descarregar, agafeu sense dubtar "Alice", "Hold On" i "Another man´s vine") i aon ha combinat de manera sàvia la dicotomia entre experimentació i classicisme, molt recomanables són practicament tots els treballs encara que jo em quede amb el "Mule Variations" i el "Real Gone". Fins al dia d´avuí amb "Glitter a Doom Live", últim treball editat l´any passat i que mostra el costat més difícil de vore de Tom Waits, o siga, el directe. A la espera estic ja, de que a l´any que ve s´edite el musical al que està possant la música.
Ademés tenim que afegir a tot el seu treball discogràfic les seues incursions al musical, molt personals per cert, i al cinema aon a participat a pel.lícules memorables com Bajo el peso de la ley de Jim Jarmusch al 86, Dràcula de Coppola al 92 i Vidas Cruzadas de Robert Altman al 93, per destacar algunes.
Vos deixe amb una de les cançons que més m´agraden d´ell "Hoist That Rag" del disc "Real Gone" del 2004 una combinació del seu costat més experimental junt a una estructura de traces clássiques i toc un tant cubà, en la que participa el gran guitarrista Marc Ribot, que per a que es feu una idea, ès com si a un riberenc se li apareguera la verge a la soca d´un arbre. Una gran cançó i un solo memorable.

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada