A l´any 2007, "El Maestro Houdini" fou considerat el millor àlbum nacional de pop-rock independent, part del mèrit d´aquell èxit tenim que donar-lo al productor Brad Jones i al ingenier de sò Dani Richter, que junt a les fàntastiques lletres de Santi Campos dona un resultat perfecte, podrien competir a la mateixa divisió que Wilco. Amb lletres molt lúcides com "eres la mancha en mi almohada, lo que queda si la noche se acaba" ó "soy quien cuenta esos chistes raros, que no te hacen reir, soy quien cruza la acera asustado, cuando te ve venir" no hi ha possibilitat de fracàs.Alguna cosa està canviant quan un grup de la qualitat de Amigos Imaginarios ofereix gratuït el seu últim treball "Muñecas Rusas" a la seua pàgina avans de treure-lo en format físic. Possiblement els interessa més que la seua música aplegue a quanta més gent possible per a que vagen als seus concerts, sacrificant lo poc que puguen guanyar de la venta del seu treball, que a la postre sol ser la discogràfica qui s´ho endú quasi tot. Posats a reflexionar s´enten la postura de les grans discogràfiques junt a la SGAE quan veuen perillar el seu negoci... Ens feren creure que els cd´s eren millor que els vinils i el tir els ha eixit per la culata, ara un grapat d´executius s´estaran pegant de cabotades contra la pared amb açò d´internet, s´ho mereixen. De moment jo ja estic disfrutant d´aquest fantàstic treball, així que deixeu els tarros de vaselina a la mesita dels vostres dormitoris perquè aquest pop-rock entra a la primera, mel de romer.
myspace
0 Comentaris